Les imatges transmeten emocions.., sí, això ho sabem tots, ens ho diuen a l'escola i moltes vegades ho fem servir per sentir-nos millor.
Aquell adolescent que empapera la seva habitació de pósters que el fan sentir millor; aquell quadre que comprem, que pengem a la sala o on siga, perquè ens fa sentir millor, perquè ens agrada.
Molt bé, són exemples de situacions en les quals les imatges ens aporten algun element positiu a la nostra vida.
I ara ve la pregunta: podem utilitzar això per alguna cosa més? Com? Què necessitem? Serveixen totes les imatges? Hi ha alguna cosa important en algunes?
Per parts; el tamany és importantíssim. Imatges petites transmeten emocions més petites... Algú pensarà just el contrari, i jo faig la reflexió següent: la mateixa imatge al mòbil o a la paret amb un tamany de 2 metres d'altura i 3 d'amplària... En el primer cas i en el segon el missatge és el mateix, captem la mateixa emoció, però en el segon cas, molt més intensament. Ens podem sentir part de la imatge, de la realitat que veiem allà, tant si ens agrada com si no.
És aquest poder inclussiu de les imatges grans el que augmenta la intensitat del seu missatge.
Una altra cosa és que identifiquis la realitat que veus allà, que reconeguis els elements que veus allà, que els puguis sentir propers, com més propers més intens és el missatge.
Els nins, els adolescents, joves, els no tan joves, els més vells, els blancs, els negres, els assiàtics, els de qualsevol grup religiós... Una imatge que podria ser un reflexe del meu món, en sentit més espiritual que físic, serà una imatge significativa, important, que m'influirà.
El cas contrari també és cert, imatges que considerem allunyades de la nostra realitat ens afecten menys. Anem a veure alguns exemples:
A un hospital infantil podem posar imatges de nins contents, rient, jugant, llegint... però nins amb una cama enguixada, bénes al braç, asseguts en cadires de rodes, amb goteros... que són els nins que estaran allà. Imatges de nins sans jugant estan allunyades d'aqueixa realitat.
A un gimnàs podem posar imatges de joves i no tan joves fent esports diversos, amb bona cara tots, encara que estiguin suats... però això sí, no imatges d'esportitstes quasiprofessionals, imatges de gent corrent del carrer, que és la que volem que vengui i es trobi bé.., un senyor calb, i un poc grassonet, una senyora major, algun vell també fent esport...
A una clínica dental o un quartet per extraccions de sang.., imatges al sostre de paisatges tranquils, llocs naturals de platja o muntanya.., això val també per les habitacions dels hospitals amb parets grises o neutres, sense res.
A una residència de gent major, imatges de gent gran passejant, jugant, rient...
A una aula escolar imatges de nins llegint, escoltant, preguntant, escrivint, participant... imatges de nins com els que hi aniran a aquella aula; si són adolescents, imatges d'adolescents.
Si tenim un racó a casa que volem fer servir per estudiar, escriure, meditar o qualsevol altra funció.., podrem trobar imatges que ens indueixin a millorar allò que volem fer.
Les aplicacions són molt variades i estic segur que els resultats espectaculars, encara que a hores d'ara això és tan sols un convenciment; fins que arribi a ser una realitat. Bones tardes i bones fotos... grans.
